Josep Cuní Flying Circus

El plaer més gran del dia succeeix de 8 a 12 i pico del matí. Engego aquest meravellós aparell que els grecs anomenaven televisió i zas! allà els/les trobo:

Josep Cuní

Helena García-Melero

Ospa, quin parell, tu!

Els matins de TV3!

És una forma es-pec-ta-cu-lar de començar el dia. I és que aquest parell són la monda lironda. Millors que Tip y Coll. Al nivell, diria jo, de Faemino y Cansado. Tenen punts que recorden molt aquell humor esbojarrat dels Monty Python.

Francament, no sé com han pogut colar un gol tan contundent a la TV3. Una televisió tan conservadora, tan políticament correcta, tan avorrida, tan superficial, tan covarda. Tan d'esquerres, en definitiva.

I van aquests/aquestes dos/dues i es treuen del/la barret un espai catxondo, irreverent, irònic fins dir prou. Cínic, gosaria dir jo.

És desternillant veure don Josep Cuní perdent fins un 38% del temps del programa utilitzant aquest llenguatge com ara "dels i de les ciutadans i ciutadanes catalans i catalanes televidents i televidentes", enlloc de dir "audiència" o "espectadors". És catxondo, el tio. Ha ha ha ha, i no paren.

De vegades, tot sigui dit, estiren aquesta ironia políticament correcta un gra massa. I si no conegués la trajectòria del Cuní podria arribar a pensar que ho fa seriosament. Però no, perquè el paio abans no era així. Quan tota la mandanga aquesta del llenguatge políticament correcte es va posar de moda ell va ser el primer que va tenir pebrots d'enfotre-se'n, exagerant-lo fins el paroxisme.

Mola cantidubi també quan el Cuní i la Melero parodien la guerra de sexes. Exemple:

MELERO: Les dones conduïm millor que els homes.
CUNÍ: Hi ha tants àmbits on els homes som inferiors i hem de prendre exemple del sexe femení!

És que és la pera en patinet. No m'estranyaria que el fotessin fora de la tele fulminantment. Algun dia se n'adonaran que se'ls riu a la cara i les dones veuran que aquest paio és un cínic.

Però des d'aquí jo vull mostrar tot el meu afecte al Josep. El món de l'humor és dur. Els temps no estan a favor dels irreverents, però algun dia la història et posarà al lloc que et mereixes, Cuní, germà, amic.

Jaume I, lo Conquistaor

Sé que la Història és un bé de domini públic (Open source, de vegades) i que tots n'estam al corrent, però em permetran ser plasta i recordar-la un cop més, per si hi hagués qualque despistat.

Al segle XIII va viure un rei conegut per Jaume I. Va nèixer a Orpesa de Mar. Per aquella època les Corts de la Corona Valenciana d'Aragó eren a València D.F. Allà, en Jaume I va decidir estendre els dominis de la Corona a ultramar i al nord. Per això va organitzar dues campanyes bèl·liques: una a Mallorca i una altra a Barcelona. Va reeixir en totes dues. Al principi tant els balears com els catalans van ser reacis als nous amos, però amb el temps i, amb una política d'assentaments semblants als de Gasa i Cisjordània, el Valencià es va imposar arreu.

Tot va anar com una seda fins que els catalans i els mallorquins van començar a oblidar qui els havia conquerit, qui els havia lliurat dels sarraïns. Va ser el principi de la divisió de la Corona Valenciana d'Aragó. Els catalans, recelosos, van anar introduïnt paraules autòctones, girs gramaticals i expressions al seu Valencià del Principat. Els balears no volien ser menys i van demostrar el seu caracter aïllat conservant expressions i accents del Valencià que en altres indrets ja eren obsoletes. Tant uns com els altres van voler demostrar la seva independència cultural rebatejant llurs llengües amb el nom de català i mallorquí (o baleá) tot i que no deixava de ser Valencià.

Per tots és conegut el que ha passat fins els nostres dies. Interessos polítics, desconfiances o, simplement, la ignorància d'un passat comú, ha fet que es reafirmi aquesta desunió lingüística. Valencià, català o mallorquí, es digui com es digui, els filòlegs, els experts ens recorden que tots parlem una llengua comú: el Valencià. Una llengua que fa 700 anys ens va portar aquell jove rei d'Orpesa de Mar.

Tornado modest!

Ja sé que pot resultar frívol parlar de tornados a la babalà, ara que l'huracà Ivan està arrasant a Amèrica, com ho van fer al seu moment Hombres G, però un tornado, un cap de fibló, ha passat pel port de Valldemossa (Mallorca). Sí. Potser aquest tornado ha estat modestíssim comparat amb un huracà F5, però, carai!, mola un mall.

Per televisió he vist imatges dels estralls que ha causat. Tots materials. No ha provocat víctimes humanes. He observat amb deteniment un cop i un altre aquestes imatges d'arbres caiguts, barques foradades i altres coses. I de cap manera vull insinuar que tot és un muntatge però ja sabem com som els mallorquins. No hauria costat res que uns quants veïnats s'haguessin conxavat per sortir de nit a destruir a cops de pal quatre coses, a arrebassar un parell de pins o a foradar la barca d'aquell alemany cabró que cau malament a tothom.

Avui tothom té càmera de video. Tothom és peridista potencial. Malgrat això no he vist cap imatge del tornado en acció. Només els efectes. Destrucció modesta. Bombers tallant troncs amb serres mecàniques.

Ara que els tornados estan de moda ningú no gosarà aixecar la veu i dir "tot és un muntatge de quatre ressentits". La correcció política se'ls llençaria al damunt i els fagocitaria. Ningú no els donaria ni el benefici del dubte. Una acció tan rebuscada és inconcebible. Per això es tractaria del crim perfecte.

Hi ha un detall que em molesta: el tornado no ha estat ni tan sols batejat. No és un huracà, ja ho sé. Els huracans sí es bategen. No és que demani un nom en anglès, però tot i ser un tornado modest crec que mereix un nom. Modest, òbviament: Paco, Nacho, Dani, Tòfol.

Moraleha: Aprofita un bon incendi forestal per cremar la llar del teu veïnat filldeputa.